FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions. Tenir salut. No tenir salut. Estar faltat de salut. No gastar salut. Perdre la salut. Recobrar la salut. Conservar la salut. Tenir cura de la salut. Gastar-se, fer-se malbé, la salut. Bo per a la salut [...]
L'adjectiu normalitzat invasiu, invasiva es refereix al procediment mèdic per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o una inserció d'un instrument a través de la pell o d'una cavitat corporal. Així, una ecografia es considera un procediment exploratori no invasiu i, en canvi, una art [...]
Blanqueig destinat a promoure la percepció que els productes, serveis, polítiques o objectius d'una empresa, un organisme o un govern són beneficiosos per a la salut. [...]
En l'àmbit de les ciències de la salut, hi ha el terme cronificació i el verb cronificar-se, que significa 'esdevenir crònica una malaltia'. Aquests mots han passat a utilitzar-se en llengua general i, per extensió de significat, també pot esdevenir crònic un problema. Per exemple:
Se li ha [...]
Estat de benestar físic, psíquic i social, relacionat amb l'absència de malalties i dolor i amb la voluntat d'optimització del potencial personal. [...]
Estat de benestar físic, psíquic i social, relacionat amb l'absència de malalties i dolor i amb la voluntat d'optimització del potencial personal. [...]